MALBARATAMENT A L'AJUNTAMENT DE PUIGCERDÀ

Sembla que l'equip de govern no està gaire preocupat per la crisi econòmica. Aquest estiu ens va sorprendre amb la col·locació de flors ornamentals en alguns carrers i places de Puigcerdà. L’Ajuntament pagarà cada any 50.000 euros per les flors. Com que el contracte és per 5 anys, estem parlant d’un total de 250.000 euros. El grup municipal de CiU està d’acord en posar flors per embellir la Vila, però no flors a preu d’or. A més, es tracta d’un contracte de lloguer, de manera que el material (com per exemple els testos) no quedarà de propietat municipal.

Per altra banda, des de Convergència sempre hem defensat que, en tots els casos en què sigui possible, els contractes s’han d’adjudicar a empreses de Puigcerdà i de la Cerdanya. Per això lamentem que s’hagi contractat una empresa francesa ubicada a més de 700 Km de Puigcerdà, quan a casa nostra tenim un grapat d’empreses de jardineria que podrien haver prestat aquest servei.

Primerament es va intentar que els carrers comercials paguessin uns guarniments florals que no havien demanat, mentre que a la resta de carrers els posaven gratuïtament. A més, només s'ha decorat part de la població, ja que moltes zones dels afores i altres nuclis del municipi no han tingut flors.

Tot i que el contracte signat per l’Ajuntament estableix que el manteniment de les flors corre a càrrec de l’empresa francesa, en realitat el fa la brigada municipal, que cada matí passava amb un antic vehicle de bombers per poder regar les flors. En definitiva, l’Ajuntament s’encarrega de regar les flors quan estem pagant a una empresa perquè ho faci i, en canvi, no es preocupa de regar l’arbrat de la Vila.

Per desgràcia, aquest malbaratament no s'ha limitat a les flors decoratives. Per exemple, hem pogut veure com, per motius totalment desconeguts, s'han instal·lat reductors de velocitat al terra de diferents vials de Puigcerdà (la carretera entre Vilallobent i Les Pereres o el carrer Querol), per treure'ls després i tornar-los a posar més tard. Tot aquest desgavell de l’Ajuntament comporta despeses que amb una bona gestió ens podríem haver estalviat.

També s'han instal·lat uns aparells gimnàstics al costat de l'estany del Torniquet per tal que la gent gran practiqui musculació. Al marge que el grup municipal de CiU considera que la gent gran té altres necessitats, almenys es podrien haver instal·lat en algun lloc més proper, o és que es pensen que la gent gran anirà expressament fins al Torniquet per fer gimnàstica? A més, no estem d’acord amb la proposta de l’equip de govern que aquesta zona s’anomeni a partir d’ara parc Cordomí.

Els diners de l’Ajuntament són diners que paguem entre tots, i per això demanem un major rigor en la gestió del pressupost municipal i que se sàpiga prioritzar.

CiU VA DEMANAR LA RETIRADA DE L'ANTENA DEL PÀRQUING DE SANT AGUSTÍ

El desembre del 2007, l’empresa Vodafone havia de desmuntar l’antena provisional de telefonia mòbil que tenia al pàrquing del carrer Sant Agustí. Així ho havíem sol·licitat des de CiU, però la companyia no ho va fer.

Finalment, ara l’Ajuntament li ha deixat posar una instal·lació de telefonia mòbil adossada a les finestres del campanar.

Per això, des del nostre grup municipal vam demanar el següent:

1) Que es tingués especial cura per tal que aquest disseny no impactés i fos respectuós amb el lloc on s’integra, ja que el campanar és un dels nostres elements patrimonials més importants i visibles.

2) Que els 10.000 euros anuals que pagarà l’empresa en concepte de lloguer es destinessin a anar arreglant els despreniments que s’han produït darrerament en el propi campanar.

3) Que es procedís al desmuntatge immediat de l’antena del pàrquing de Sant Agustí, cosa que finalment s’està fent.

QUE HI HA ALGÚ?

Bona part de les àrees de govern de l'Ajuntament de Puigcerdà semblen estar totalment inactives o molt mal gestionades, tal i com hem pogut veure reiteradament els darrers mesos i en multitud d'ocasions.

Així, l'Àrea d'Esports no sembla que tingui gaire moviment. Les poques activitats esportives noves que s'han fet els darrers anys han estat més aviat propiciades o bé per iniciatives privades o bé pel Poliesportiu de Puigcerdà, però en cap cas han sortit de l'actual regidor d'Esports. L’Ajuntament també està menystenint alguns dels esports i clubs de la nostra Vila, quan l’obligació del regidor d’Esports Daniel Hilario és vetllar per la promoció de tots els esports i entitats de Puigcerdà.

Pel que fa a l'Àrea de Joventut, succeeix si fa no fa el mateix. No hi ha una política definida per al jovent de Puigcerdà, i per això és comprensible que molts joves es queixin que se’ls té deixats de banda. Gairebé la totalitat del pressupost es gasta en un concert de Festa Major i els tècnics de joventut han anat desfilant un darrere l'altre en poc temps. El regidor de Joventut, Lluís Casanovas, també va ser fins fa poc regidor de Medi Ambient. El seu llegat no és gaire alentidor: no ha estat capaç de solucionar ni els assumptes més importants, com per exemple els problemes de neteja de la Vila, ni tampoc aquells més simples, com ara la instal·lació de dispensadors de bosses en diferents indrets de Puigcerdà per poder recollir les defecacions dels gossos. Tampoc s’ha preocupat pel mal estat de conservació que presenten alguns espais verds de la Vila (el “Bosquet”, la font del Cucurú, la zona boscosa de la ronda dels Torreons, etc.), ni de fer retirar els abocaments i la runa que hi ha en diversos indrets del municipi, ni d’alguns contenidors soterrats que han estat molt temps espatllats, ni del manteniment dels arbres, etc.

Però potser la que ha generat més comentaris els darrers mesos ha estat l'Àrea de Comerç i Turisme. Així, hem pogut veure com la seva regidora tenia conflictes amb molta gent del seu entorn: amb la Banda de Majorettes, amb la Banda Municipal, amb el Consell Comarcal, etc. Ara bé, l'espectacle més lamentable ha estat l'enfrontament amb la Colla Gegantera, amb actituds i declaracions fora de to a mitjans de gran difusió (TV3, l’emissora RAC1 o el diari El País) que molts han titllat de xenòfobes i que han malmès la imatge de Puigcerdà.

Afegim-hi que la regidora de Comerç i Turisme, Maria Jesús Vacas, encara no ha estat capaç de reformar el Patronat Municipal de Turisme i no s’ha creat el Consorci Turístic que va anunciar ja fa més d’un any, que gairebé no s'ha fet cap acció rellevant de promoció turística en tot el que portem de legislatura, que la partida econòmica destinada a turisme és insuficient (gairebé tots els diners del Patronat de Turisme van a parar a festes) i que enguany s’ha reduït el pressupost destinat a promoció turística, que com a regidora encarregada de Comerç no ha sabut aportar solucions a les demandes d’aquest col·lectiu de crear aparcaments propers al centre de la Vila, i entendrem per què l'esmentada regidora és presentada pels seus propis companys simplement com la "Regidora de Festes".

Pel que fa a la Regidoria d’Ensenyament, que encapçala Lourdes Porta, els dos projectes més importants acumulen un retard considerable: la nova Llar d’Infants Municipal i l’edifici de la nova escola (el C.E.I.P “Llums del Nord”). Però sembla que la seva gestió ha estat premiada per l’alcalde de Puigcerdà, que l’ha nomenada també regidora d’Hisenda i Personal.

ALBERT CASAS, NOU REGIDOR DE L'AJUNTAMENT DE PUIGCERDÀ

En el Ple del passat dia 13 de novembre, Albert Casas Nicolau va prendre possessió com a nou regidor de l’Ajuntament de Puigcerdà pel grup municipal de Convergència i Unió.

Casas substitueix la regidora Paz Romagosa, que, tal i com va explicar ella mateixa, ha decidit presentar la seva renúncia perquè “motius de salut m’impedeixen exercir aquesta responsabilitat amb tota la dedicació i disponibilitat que jo voldria”. Romagosa també va manifestar que “no és que em retiri de la vida política, ja que continuaré treballant per la nostra Vila i col·laborant activament amb el grup municipal de CiU. Simplement, em retiro de la primera línia d’actuació”.

Per part de l’equip de govern, la regidora Teresa Nicolau va presentar la seva dimissió el passat 5 de desembre. Nicolau, número 2 de la llista d’Esquerra Republicana a les darreres eleccions municipals, era tinent d’alcalde i regidora de l’àrea d’Hisenda, Personal i Cultura.

EL NOMENAMENT DE L'ALCALDE COM A PRESIDENT DEL XALOC ENS ESTÀ SORTINT MOLT CAR

Darrerament, molts de vosaltres haureu sentit o comprovat de primera mà que ha arribat un allau de multes d’aparcament a molta gent, les quals es gestionen a través del XALOC (Xarxa Local de Municipis de Girona). L’alcalde i l’equip de govern són els qui tenen la potestat per autoritzar aquest cobrament de les multes o per retirar-les.

Entenem que aquest fet té una finalitat clarament recaptatòria, quan en realitat les multes han de tenir una funció correctora. Aquests últims mesos han baixat molt alguns ingressos importants de l’Ajuntament (llicències d’obres, taxes urbanístiques, plusvàlues, etc.), i l’equip de govern ha optat per compensar aquesta baixada d’ingressos cobrant-ho per una altra via a tots els ciutadans i ciutadanes: a través de les multes. De fet, enguany s’ha previst augmentar la recaptació per multes en un 40%.

On van a parar els diners d’aquestes multes?

La gran majoria a l’Ajuntament, que així obté una gran injecció de diners.

Un percentatge va a l’organisme del XALOC, que des de fa un any i mig està presidit per l’alcalde de Puigcerdà, Joan Planella. A través d’aquest percentatge que es queda el XALOC es finança en part la seva estructura de funcionament. Així doncs, als puigcerdanesos i puigcerdaneses ens surt bastant car tenir el nostre alcalde com a president del XALOC. Si es tractava d’escurar les butxaques dels ciutadans, podria haver escollit un altre municipi.

El grup municipal de CiU no pretén justificar que la gent aparqui malament o no pagui el tiquet. Ara bé, si es pretenia impulsar una mesura d’aquest tipus, s’hauria d’haver avisat amb temps a tothom que a partir d’un determinat moment es gestionarien les multes d’aquesta manera, en comptes d’aprofitar per reunir un paquet de multes i aleshores fer el cobrament de cop de tots els pagaments endarrerits. A més, si les multes no s’havien cobrat fins ara ha estat per una mala gestió de l’Ajuntament, i les conseqüències d’aquesta mala gestió no les poden pagar els ciutadans.

CDC DE LA CERDANYA DEMANA QUE EL GOVERN FACI UNA CONSULTA POPULAR PERQUÈ LA COMARCA ES PRONUNCIÏ SOBRE LA NOVA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

Actualment estem immersos en el procés de definició de la nova organització territorial de Catalunya, que es farà mitjançant la Llei de governs locals i la Llei de procediments de migració de les diputacions a les vegueries. Aquesta darrera serà la que concretarà els procediments de creació i delimitació territorial de les vegueries.

La Cerdanya és una unitat territorial clara des de tots els punts de vista: geogràfic, econòmic, cultural, social, de sentiment de pertinença, etc. Tanmateix, aquesta unitat territorial no té el seu reflex des del punt de vista institucional i administratiu. En aquest àmbit, la Cerdanya és un cas singular: al marge de la divisió de la comarca entre dos Estats, el cantó de la Baixa Cerdanya està dividit entre les províncies de Lleida i Girona, cosa que no succeeix enlloc més de Catalunya. Aquesta fragmentació ha originat i origina des de fa molt temps multitud de traves i dificultats als ciutadans i ciutadanes de la comarca, així com a les seves administracions locals.

Per tot això, creiem que la nova ordenació territorial de Catalunya s’ha de fer amb el màxim consens polític, parlamentari, territorial, institucional i social. I sobretot, s’ha de dissenyar tenint en compte les característiques i necessitats reals de cada territori i de cada comarca, tocant de peus a terra.

Per tant, cal que els diferents territoris no siguin actors passius en aquest debat, sinó que puguin pronunciar-se i manifestar el seu posicionament, que necessàriament ha d’ésser tingut en compte.

Això és especialment necessari en el cas de la Cerdanya, atenent a les seves particularitats i a la seva fragmentació en dues províncies. Per aquest motiu, en l’executiva comarcal de Convergència Democràtica de Catalunya de la Cerdanya del passat dilluns 9 de febrer, es va decidir demanar al Govern de la Generalitat que convoqui una consulta popular vinculant entre tots els cerdans i cerdanes perquè aquests es pronunciïn sobre la futura organització territorial de Catalunya i se’ls consulti on volen pertànyer. Creiem que no es pot parlar de vegueries sense que la comarca es manifesti, i que després de dècades de divisions administratives tenim dret a fer sentir la nostra veu i que se’ns escolti. I la millor manera de fer-ho i la més democràtica és demanant que la gent s’expressi a través d’una consulta popular.

A més, creiem que la nova ordenació territorial ha de tractar la comarca com a una unitat, ja que no tindria sentit que el nou ordenament jurídic mantingués les divisions actuals.

Així mateix, en una comarca tan definida des de tots els punts de vista com la Cerdanya, és on tenen més raó de ser els Consells Comarcals. Per tant, creiem que la nova organització territorial, en cas que s’acabi fent, no ha d’anar en detriment del paper dels Consells Comarcals, sinó que s’ha de fer redefinint la tasca d’altres administracions supramunicipals.

Finalment, volem recordar que va seguint el seu curs la llei específica per a la comarca de la Cerdanya. Al marge de la nova organització territorial, CDC de la Cerdanya continua apostant en ferm perquè el Parlament de Catalunya aprovi aquesta llei, que ha de reconèixer, d’una vegada per totes, la singularitat i especificitat de la nostra comarca.

CiU DEMANA RECUPERAR EL PROJECTE ORIGINAL DE LA NOVA OFICINA D’HABITATGE PER CONSERVAR VISIBLE EL SECTOR MÉS RELLEVANT DEL JACIMENT DEL CALL JUEU

CiU acusa l’equip de govern de deixadesa i de no haver-se preocupat de res durant l’execució del projecte, i a Patrimoni d’haver tirat pel dret i actuar pel seu compte.

____________________________________________________________________

En relació a la notícia que el Departament de Cultura de la Generalitat taparà bona part del jaciment arqueològic del call jueu de Puigcerdà, el grup municipal de Convergència i Unió vol manifestar el següent:

La idea de deixar visibles les restes del call jueu, Fort Adrià i convent de Sant Francesc/sant Agustí quan es fes l’Oficina d’Habitatge de Puigcerdà va néixer d’una proposta – a manera d’avantprojecte – presentada fa uns anys per tal de conservar aquestes restes arqueològiques, un dels autors de la qual era l’actual representant de CiU a la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament, Pere Valiente. Arrel d’aquesta proposta, i després de debatre el tema en una reunió entre els autors de la mateixa i l’arquitecte responsable del projecte d’adequació, Ricard Lobo, aquest va acceptar les explicacions exposades i decidí fer visibles aquestes restes a través d’uns plafons de vidre.

En el projecte que es va acabar tramitant i que s’envià a la Comissió de Patrimoni de la Generalitat, es conservaven visibles gran part d’aquestes restes.

Finalment, però, en el projecte que s’ha acabat executant només es podrà veure una petita part del jaciment (concretament, un petit carrer del call jueu, així com un pou i un tram de clavegueram que no està clar que siguin de la mateixa època). Aquesta part, per si sola, no té massa sentit si no es fa va visible tota la resta del jaciment exhumat; com a mínim, el pactat en les diverses reunions mantingudes amb els agent implicats (Ajuntament de Puigcerdà, INCASOL, Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Museu Cerdà, empresa Arqueociència, arquitectes responsables de les diferents actuacions, etc.), que fa referència a tot el que resta dessota l’edifici ara aixecat.

Així, la part que quedarà tapada és la de més valor patrimonial, ja que permet observar i entendre la trama urbanística del call jueu, amb els seus carrers i cases, les conduccions d’aigua, les peces de terrissa encastades al terra amb què la gent s’escalfava i potser cuinava, etc.

En aquest sentit, Patrimoni ha tirat pel dret, saltant-se la voluntat de l’Ajuntament i el consens que hi havia en aquest punt per part del govern i l’oposició municipal, amén de l’opinió dels autors del primer projecte i de l’equip d’arqueòlegs que han anat dirigint les excavacions al llarg dels anys (1992-2007). D’altra banda, a nivell legal, l’obra s’ha fet sense que els tècnics municipals l’hagin informat i sense la preceptiva llicència d’obres.

També sorprèn que l’equip de govern digui que fins ara no ho ha sabut, perquè la seva obligació és fer un resseguiment de totes les obres i projectes que s’impulsen al municipi, i aquesta responsabilitat és principalment de l’alcalde, que ostenta també la regidoria d’Urbanisme, i del regidor d’Obres, Joan Guinot. A més, donat que en aquest lloc s’hi ubicarà la nova Oficina d’Habitatge, creiem que la regidora d’Habitatge, Lourdes Porta, hauria d’haver estat al cas d’aquesta qüestió.

Des de Convergència sempre hem defensat que cal posar en valor el patrimoni de la Vila, no només perquè els puigcerdanesos el puguin conservar i llegar a futures generacions, sinó també com a actiu turístic i cultural de primer ordre.

A més, el fet que l’edifici se sustentés sobre uns pilars – fet que implicà nombroses reunions i importants modificacions del projecte – venia motivat precisament per poder conservar visible aquest jaciment, de manera que si finalment no es manté la idea inicial s’hauran acabat malbaratant molts diners per no res.

Per això, des del grup de Convergència demanem que es retorni a la idea original. La nova oficina d’Habitatge de Puigcerdà (amb la seva sala d’actes) i la conservació de les restes del call jueu són perfectament compatibles. Més encara, són complementàries, atès que la proposta de Convergència preveia instal·lar uns panells explicatius d’aquesta època de la història de Puigcerdà a la nova sala d’actes.

En definitiva, defensem que cal i es pot fer alhora la nova oficina d’habitatge i conservar aquesta part de la nostra història.

Finalment, creiem que cal exigir explicacions a la Comissió de Patrimoni de la Generalitat, per actuar al marge del Consistori puigcerdanès, i a l’equip de govern de l’Ajuntament, per deixadesa i per no haver-se preocupat de res durant l’execució de l’esmentat projecte.