CiU denuncia que el servei de regionals de Renfe a Catalunya està sent “menyspreat per l’Estat” i “oblidat per la Generalitat”

Macias i Rull consideren “incomprensible que el Tripartit no demani regionals quan negocia el traspàs de rodalies” i insten el Govern a rebutjar, l’1 de gener, un traspàs “amputat” que “hipotequi el futur de regionals”

Pere Macias, portaveu adjunt de CiU al Congrés dels Diputats i portaveu de Foment, i Josep Rull, portaveu d’Infrastructures de CiU al Parlament, han denunciat avui que el servei de regionals i mitjana distància de Renfe a Catalunya és la “ventafocs” de la xarxa ferroviària de transport públic català i “està sent menyspreat per l’Estat” i “oblidat per la Generalitat”. Macias ha explicat que aquest servei s’està prestant amb uns trens obsolets, amb el pitjor material de Renfe, amb un augment de la durada del trajecte superior a la d’anys enrera i amb la mateixa freqüència de pas de fa vint anys. Per tant, “és incomprensible que el Govern de la Generalitat no es preocupi de demanar regionals quan negocia el traspàs de rodalies”.

De fet, en l’acord per al traspàs al què van arribar el President Montilla i el Ministre Blanco, “s’incompleix l’Estatut, que no distingeix entre regionals i rodalies”. Però el propi Ministre Blanco ha admès que aquest traspàs de regionals “no ha estat demanat per la Generalitat”. Macias ha instat a la Generalitat a “reobrir les negociacions i que no es doni per tancat l’acord per al traspàs de rodalies”.

El portaveu adjunt de CiU al Congrés ha advertit que “aquest és un traspàs al més pur estil Zapatero, qui, com sempre, i com ja va passar amb el finançament, es fa la foto però la realitat és que és un acord buit i, el més greu, és que el Govern Català es deixa ensarronar. Si no es millora aquest acord, la Generalitat no l’hauria d’acceptar. El Govern català ha de tenir més ambició de país i defensar un acord de veritat amb finançament i control”.

En la mateixa línia s’ha expressat Josep Rull per qui “és una insensatesa fragmentar el servei ferroviari català entre regionals, que seguiria sent competència de l’Estat, i rodalies, que seria traspassada a la Generalitat segons l’acord actual”. El diputat nacionalista considera “inadmissible la degradació a la que està sotmesa el servei de regionals” i per aturar-la l’única solució és un traspàs “integral” que permeti “aturar la degradació, eliminar la discriminació i establir un servei més competitiu”. Rull creu que “un Govern responsable, el dia 1 de gener, no hauria d’acceptar una transferència amputada i parcial com la que es posa sobre la taula”. I és que a banda que no es preveu la transferència del servei de regionals i mitjana distància, “la Generalitat no té cap mena de control sobre la infrastructura per la qual circulen els trens i, a data d’avui, el Govern encara no sap quina serà la dotació econòmica de la transferència”.

Durant la seva intervenció Rull ha desgranat els arguments que justifiquen la reclamació d’un traspàs urgent de la xarxa de regionals a Catalunya: el temps de viatge ha augmentat en 10 minuts respecte l’any passat; aquest estiu de les 180 circulacions diàries entre un 30 i un 30% han presentat problemes amb l’aire condicionat (en aquest sentit, els mateixos treballadors de Renfe han denunciat a Treball la presència de bactèries als aires condicionats dels combois); les freqüències horàries de pas no han variat en 20 anys; cada setmana es produeix com a mínim una incidència que produeix retards entre 10 minuts i 3 hores, com la del passat 18 d’agost; no s’informa del motiu del retard ni de les previsions temporals per a la seva resolució; la meitat dels trens són anteriors a l’any 1975; dels 57 nous trens que entraran en funcionament arreu de l’estat, només 18 arribaran a Catalunya (un 31%).

Mantenir aquesta situació, amb un traspàs sense regionals tal com preveu el Tripartit, seria abocar regionals a “una situació de marginalitat”. “Si els 25 diputats de PSC actuessin amb força seria possible un traspàs integral i no una transferència parcial que hipoteca el futur de la xarxa” ha conclòs Rull.

Per tal de solucionar aquest greuge, els grups parlamentaris de CiU al Parlament de Catalunya, així com també al Congrés i al Senat, han presentat diferents iniciatives: una proposta de resolució al Parlament demanant que no es segregui el traspàs de rodalies del de regionals; una proposta de resolució al Congrés on s’insta el Govern a iniciar el traspàs de regionals amb una transferència integral (finançament adequat, gestió de les vies, etc).

LA MESA DEL PARLAMENT ADMET A TRÀMIT LA PROPOSICIÓ DE LLEI DE RÈGIM ESPECIAL DE LA CERDANYA

La Mesa del Parlament de Catalunya ha obert aquest mes de setembre el nou període de sessions de la cambra catalana admetent a tràmit la proposició de llei de règim especial de la Cerdanya, presentada pel Consell Comarcal de la Cerdanya.

Aquesta llei ja s’havia intentat tramitar dues vegades. La primera no va prosperar, però en contrapartida es va impulsar l’Oficina d’Atenció Ciutadana de la Cerdanya, que permet que els ciutadans puguin fer gran part dels tràmits administratius sense haver de sortir de la comarca.

En la segona ocasió, fa uns mesos, la proposició de llei no es va admetre a tràmit amb l’excusa que aprovar aquesta llei destarotaria els pressupostos de la Generalitat vigents. Per això, es va introduir una disposició addicional al text legal que, amb l’objectiu de salvar aquest obstacle, preveia que en cas que s’aprovés la llei de règim especial de la Cerdanya, aquesta no entraria en vigor a tots els efectes fins a l’exercici pressupostari de l’any següent al de la seva aprovació. Un cop feta aquesta modificació, la Mesa del Parlament ha acabat admetent a tràmit la proposició de llei.

El president comarcal de CDC, Jordi Gassió, ha valorat “molt positivament” aquest fet, que “suposa un pas més en el camí per poder tenir, finalment, una llei específica que reconegui la singularitat de la Cerdanya, amb tot el que això comporta”.

Gassió ha recordat que “des de Convergència de la Cerdanya sempre hem defensat la necessitat d’aquesta llei i hem lluitat per aconseguir-la”, i ha volgut remarcar, així mateix, “la unitat institucional i els consens, amb independència de sigles i colors polítics, i de tots els cerdans i cerdanes, que sempre hi ha hagut a l’entorn de la defensa d’aquesta llei i dels interessos de la comarca”.

La petició de llei de règim especial de la Cerdanya també va ser una de les principals qüestions tractades durant la visita que recentment va fer a la comarca el secretari general de CDC, Artur Mas, concretament el passat dia 3 de setembre.

L'ajuntament de Puigcerdà improvisa les obres del centre de Puigcerdà

A les obres del passeig 10 d’Abril començades l’1 de setembre, s’hi sumaran, a partir del dilluns dia 14, les de remodelació de la plaça de l’Ajuntament.

Aquestes obres obligaran a la reordenació de tot el trànsit al centre urbà de Puigcerdà.

Per tal de facilitar la mobilitat, és imprescindible una bona senyalització i reordenació de la circulació dels carrers.

A dia d’avui, encara no s’han senyalitzat les afectacions a la circulació com a conseqüència d’aquestes obres.

Creiem que en aquest aspecte no es pot actuar de manera improvisada, i que una bona senyalització i informació prèvia ens estalviaria molts problemes en la circulació al centre urbà.

Per això, creiem que l’Ajuntament no pot esperar més i ha d’informar ja i senyalitzar adequadament tots els carrers que es veuran afectats.

Des de CiU considerem que no es pot repetir la improvisació i precipitació dels primers dies de les obres del Passeig 10 d’Abril, en què la circulació era de tal manera que la gent que entrava al centre urbà pel carrer Escoles Pies es trobava que al final només podia tornar al mateix punt.

També pel que fa a les obres del Passeig 10 d’Abril, aquestes han estat pràcticament aturades durant aquesta setmana.

Tenint en compte les dates en què ens trobem i que aquest cap de setmana serà el pont de la Diada Nacional de Catalunya, i que per tant és una de les èpoques de major afluència de gent a Puigcerdà, creiem que hauria estat més prudent començar les obres a partir del dia 14 i fer-les a ple rendiment, sense interrupcions innecessàries.

Finalment, creiem que aquesta reordenació temporal de la circulació s’ha de dissenyar de manera que les afectacions del trànsit siguin estrictament les imprescindibles. No té cap sentit, per exemple, que durant tot aquest temps hagi estat tancat al trànsit el carrer Querol, ja que no hi ha hagut cap obra que justifiqués aquest tancament un cop finalitzada la remodelació de les places Santa Maria-Herois. A més, cal recordar que aquesta mesura ha dificultat l’accés a l’Hospital de Puigcerdà.

Puigcerdà, 10 de setembre de 2009

Entrevista d'Albert Piñeira per Viure als Pirineus.

Com valora CiU el que portem de legislatura? Acabem de superar l’equador del mandat, i es nota un desgast de l’equip de govern format per ERC i PSC. Cal tenir en compte que quan acabi aquesta legislatura, portaran 20 anys governant. Hi ha mancances tant en els projectes, com en la forma de fer les coses, ja que cal que l’Ajuntament s’apropi més a la ciutadania. A més, hi ha algunes àrees amb unes mancances gravíssimes, i una d’elles és la de Festes i Turisme. No pot ser que tot el pressupost d’aquesta àrea es destini a festes, s’oblidi el turisme, i no es facin campanyes de promoció turística reals i efectives.

Què cal fer amb el turisme? Tant Puigcerdà com la Cerdanya depenen de dues potes, la construcció i el turisme. Ara la primera sembla que coixeja, i per tant cal reforçar la segona. L’Ajutament de Puigcerdà, en canvi, s’està refiant de que la gent ja puja sola , i que no cal destinar gaire esforços per atreure-la. Això és un error, ja que cal seguir anan a buscar la gent, i potenciant el producte turístic que pot oferir la Cerdanya tant a l’estiu com a l’hivern, perquè sinó ens guanyaran altres comarques que sí que s’han espavilat. I per fer això, cal que la comarca, i també l’Ajuntament de Puigcerdà, vagin a la una. També cal buscar activitats culturals, esportives o festives per omplir aquelles èpoques de l’any, com la primavera, que són més fluixes turísticament.

Com veu Convergència la situació de la mobilitat a la Vila? Partim de la base que cal reordenar completament tota la circulació de Puigcerdà. A més, cal crear un seguit d’alternatives en mobilitat i aparcament, com ara el manteniment de més zones d’aparcament rotatori al centre de la Vila, la creació d’aparcaments propers al centre i a un preu raonable, o la creació d’algun tipus de transport públic. Una molt bona idea que es podria copiar és la del bus urbà que circula per La Seu. Aquí serviria per connectar el centre amb els barris més allunyats. Finalment, també cal revisar les tarifes dels pàrquings “Saba” que hi ha a la població, tant la zona blava com el pàrquing soterrat del Call. No pot ser que aquest últim aparcament s’hagi apujat un 41% l’últim any. Tot plegat ha de servir perquè la gent de Puigcerdà i comarca pugui circular i aparcar fàcilment, perquè si no, la Vila es convertirà en una mena de feu inexpugnable, i la gent ja no hi voldrà venir.

Com veieu el pla urbanístic que afecta la zona on s’ha de fer l’hospital transfronterer? Abans de res, cal deixar clar que CiU sempre ha recolzat el projecte de l’hospital transfronterer, ja que és una infraestructura molt necessària per Puigcerdà. Dit això, també cal dir que l’ubicació de Rigolisa no ens sembla la més adequada, ja que creiem que simplement és l’excusa per poder-hi fer una gran operació urbanística. En el que més discrepem amb l’equip de govern és precisament amb el pla urbanístic que envolta la construcció de l’hospital, ja que creiem que és massa gran, i que Puigcerdà no ho necessita. Els propietaris dels terrenys es veuran obligats a urbanitzar una zona molt gran, i ara mateix la situació econòmica no és gens bona. Creiem que cal anar per parts: primer urbanitzar la zona que afecti estrictament l’hospital, i després, quan es pugui, ja s’anirà urbanitzant la resta de la zona.

Com veu CiU l’encaix de Cerdanya en la futura vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran? Des de CiU creiem que a Catalunya no hi falten més admnistracions, sinó que en sobren, amb la qual cosa creiem que si se’n crea una de nova, com la vegueria, cal que en desaparegui una altra. Dit això, creiem que tal i com s’està fent la vegueria, a Cerdanya no ens interessa. De moment, el que s’ha fet és nomenar una carretada de càrrecs sense que existeixi la vegueria en si, i el que ha passat és que la seu de les delegacions s’ha ubicat al poble o ciutat d’on és el delegat, ja sigui a Tremp, a La Seu… Això fa evident que la tricapitalitat de la que s’havia parlat, és un frau que ja no es creu ningú. El que demanem des de CiU, és que qualsevol nova divisió administrativa que afecti la Cerdanya, es consulti als cerdans, perquè decideixin on volen pertànyer. Escoltar la seva voluntat és el mínim que poden fer, tenint en compte el maltracte històric que ha patit la Cerdanya per part de les administracions. Ara mateix per algunes coses cal anar a Girona, per unes altres a Lleida, per unes altres a Barcelona, a Manresa, a Ripoll, a Olot, a La Seu o a Tremp. Si amb la vegueria tots els tràmits s’han de fer a Tremp, a Convergència creiem que tampoc hi guanyarem gaire, però si més no, volem que els cerdans tinguin l’opció de decidir-ho.

Fa poc l’alcalde de Puigcerdà es va reunir amb el de Vic per abordar la possibilitat de portar estudis de la Universitat de Vic, a la vila. Com ho veieu? Ho veiem bé. Cal potenciar l’ensenyament a tots els nivells, des de les llars d’infants fins els estudis universitaris. Creiem que a Puigcerdà hi falta una nova llar d’infants, una nova escola-institut, una Escola Oficial d’Idiomes i, perquè no,uns estudis de grau superior. Si tenim una universitat d’estiu que és tot un èxit, perquè hem de renunciar a tenir estudis universitaris permanents? Creiem que seria interessant oferir estudis relacionats amb sanitat, turisme o agricultura. El que cal fer, però, és oferir a aquests estudiants universitaris, i als joves cerdans que marxen fora a estudiar, la possibilitat de poder trobar feina a la comarca. Ara mateix, la majoria d’estudiants no torna, i estem perdent una gran mà d’obra qualificada. A Puigcerdà no s’hi pot establir, ni volem que ho faci, una empresa química, però si que ho pot fer perfectament una empresa informàtica, que doni feina qualificada a un grapat de gent de la comarca.