“Els calaixos són plens de factures”

El Punt 10/07/2011

Ha guanyat l'alcaldia amb una àmplia majoria, amb 10 dels 13 regidors. Com valora els primers dies?

La veritat és que no hem tingut temps per a massa celebracions, perquè hi ha molta feina a fer. El nou equip de govern, juntament amb el personal al servei de l'Ajuntament, estan treballant de valent i crec que en línies generals s'està fent una molt bona feina, que jo els agraeixo.

Quines han estat les sensacions?

N'hi ha hagut diverses: il·lusió per aquest nou repte, sentit de la responsabilitat i compromís. I sobretot, moltes hores de treball. Això fa que de vegades el cansament també passi factura.

Què li diu la gent?

En general, crec que valoren satisfactòriament aquest canvi de govern i que l'ambient és positiu. La prova és que la ciutadania va dipositar en nosaltres una àmplia confiança. Ara del que es tracta és de tornar aquesta confiança amb el nostre treball. El que he demanat a la gent és que, a més d'exigència, tinguin també paciència i comprensió, perquè són moments complicats i no es pot solucionar tot en quatre dies.

Valori el cartipàs.

La nova organització que hem dissenyat va en la línia d'una administració municipal austera, eficient, àgil i transparent. Pel que fa al repartiment de regidories, vull ressaltar que en cadascuna hi ha gent que, per la seva procedència i la seva experiència professional, coneix molt bé l'àrea que se li ha assignat. I això facilita molt la feina. A més, hem donat més pes a algunes regidories, entre elles les que tenen a veure amb l'activitat econòmica.

Quines diferències hi ha entre l'organització de CiU i la de l'anterior govern?

Hem passat de quatre a tres tinències d'alcaldia, s'han reduït un 5% les assignacions econòmiques de l'alcalde i els membres del govern, s'han reestructurat les diferents àrees, s'ha dissenyat una organització més racional i sistematitzada i s'ha creat la junta de portaveus per facilitar la interlocució entre govern i oposició.

S'han trobat l'Ajuntament tal com pensaven?

La nostra previsió era que ens trobaríem una situació molt complicada i la realitat és que ens havíem quedat curts. El govern sortint ens deixa una molt mala herència i trigarem a arreglar la situació. Però no ho dic com una excusa. Ara som nosaltres el govern municipal i, tenint clar quin és el punt de partida, que és dolent, des de l'11 de juny passat la responsabilitat és nostra. Per altra banda, això també ens ha de servir de lliçó, perquè la nostra obligació és deixar un bon llegat al govern que vingui en un futur, perquè no es trobi en la mateixa situació que nosaltres.

I la caixa?

Doncs podríem dir que la caixa és buida i els calaixos, plens de deutes. Tenim set milions d'euros en préstecs, més de dos milions en factures pendents de pagament, un pressupost per a aquest 2011 en què moltes partides pràcticament ja s'han exhaurit i, el que és més greu, algunes factures al calaix no comptabilitzades. Amb aquest panorama, no ens quedarà més remei que fer una auditoria per conèixer la situació real de l'Ajuntament. Necessitem aquesta radiografia exacta de la situació per poder treballar bé. Així mateix, des del primer dia, treballem per incrementar els ingressos per altres vies que no siguin la d'apujar impostos i, sobretot, intentem estalviar i reduir despeses. Per tant, tots plegats haurem de fer sacrificis, i el govern municipal haurà de gestionar millor, mirar bé cada cèntim que es gasti i fer molta pedagogia per explicar-ho als ciutadans.

En què estan treballant?

En moltes qüestions. Tenim molts assumptes sobre la taula, però posaré alguns exemples concrets: reordenar la circulació, millorar la qualitat urbana d'algunes zones, preparar les activitats d'estiu, gestionar bé les finances municipals i reduir despesa, reorganitzar l'administració municipal, donar resposta als expedients que estaven pendents de resoldre, etc. Al marge d'això, sempre hi ha la gestió ordinària i els assumptes del dia a dia propis de qualsevol consistori.

Quins són els projectes no tan immediats en què estan treballant?

També n'hi ha uns quants i són els que ja havíem esmentat durant la campanya: l'hospital transfronterer, la nova escola, el manteniment de l'ambulatori al centre de la vila, la creació de nous espais d'aparcament, etc. Tot això requereix temps i diners i, malauradament, en aquests moments no en tenim massa, de cap de les dues coses. Tanmateix, des del primer dia també estem treballant en algunes d'aquestes qüestions més a llarg termini, perquè quatre anys passen molt de pressa i no podem perdre oportunitats.

Creu que han paït passar a l'oposició els regidors d'Endavant Cerdanya?

Em va saber greu que l'alcalde sortint no assistís al ple de constitució del nou Ajuntament. El dia que no sigui alcalde, ja li avanço que assistiré a la investidura del nou batlle. D'altra banda, nosaltres hem perdut en moltes ocasions i mai el nostre cap de llista ha renunciat a l'escó ja des del primer dia. Crec, però, que una part dels integrants de la candidatura d'Endavant Cerdanya no han encaixat bé el resultat electoral. En qualsevol cas, sempre he insistit que cal tenir un gran respecte per totes les candidatures que es presenten a unes eleccions municipals i pels qui les integren.

Quina oposició plantegen?

Encara és prematur per valorar-ho. Per la nostra part, tindrem una actitud dialogant i intentarem arribar a acords, especialment en els grans temes de la nostra vila. El que em sorprèn és que han fet alguna proposta a la qual s'havien oposat de manera aferrissada quan eren al govern. Els discursos no es poden anar canviant cada dia, sinó que hi ha d'haver una mica de coherència.

Què en pensa dels Jocs Olímpics d'hivern del 2022?

Serien una oportunitat d'or per a la nostra vila i la nostra comarca, que situaria els Pirineus al món, esdevindria una eina potentíssima de promoció turística i ens permetria modernitzar infraestructures i equipaments. La candidatura és més important per als Pirineus que per a la ciutat de Barcelona.

Puigcerdà n'ha de ser la capital?

Hi haurà d'haver amplitud de mires per part de tots els agents locals, perquè la candidatura no podrà tenir subseus a tot el Pirineu. Tanmateix, penso que per diferents factors la Cerdanya és la comarca més ben situada per acollir les proves que, per raons òbvies, no es poden fer a Barcelona, i en aquest aspecte Puigcerdà ha d'exercir el seu paper de capital comarcal i el seu lideratge, sempre amb generositat.

Seran aquests quatre anys vinents decisius per al tema del tren?

Ja hem tingut una primera trobada amb el conseller Recoder i amb el director general de Transports. Hi ha bona sintonia amb el Departament de Territori i Sostenibilitat, i crec que aviat podrem veure'n els primers resultats, entre ells uns vagons més confortables i amb uns seients adequats per a un trajecte que dura tres hores. El tren en un element estratègic per a Puigcerdà.

Puigcerdà entrarà al sistema de recaptació comarcal i deixarà Xaloc? Quins beneficis portarà això?

Delegar la recaptació al Xaloc no va respondre a raons de servei, sinó al fet que van coincidir en la mateixa persona l'alcaldia de Puigcerdà i la presidència del Xaloc. Però ara del que es tracta és de mirar endavant. Aviat finalitzarà el conveni pel qual es va delegar la recaptació al Xaloc. A partir d'aquí, haurem de veure què és el més beneficiós per a la vila, tenint en compte diferents paràmetres: el cost per a l'Ajuntament, l'eficiència, la qualitat i la proximitat del servei, etc. En base a això prendrem una decisió, i no descartem que hi pugui haver canvis.

El canvi polític a la Generalitat, al Consell Comarcal i a l'Ajuntament de Puigcerdà farà que prosperi el debat sobre la llei pròpia per a la Cerdanya?

La darrera vegada que vam presentar la llei de la Cerdanya al Parlament, el tripartit va votar en contra de l'admissió a tràmit de la proposta de llei, de manera que ni tan sols vam tenir ocasió de debatre-la. Ara ha canviat l'aritmètica parlamentària, i tot i que CiU no té majoria absoluta, crec que les coses seran més fàcils, perquè el nostre partit té una actitud molt més receptiva cap a les nostres demandes. La llei s'ha tornat a presentar a la cambra catalana i confio que amb el vot a favor de CiU i algun altre suport puguem superar la votació per a l'admissió a tràmit. I és que la llei de la Cerdanya no és un caprici, és una necessitat i és l'eina que ens ha de permetre superar un munt de traves administratives derivades de la divisió provincial que pateix la Cerdanya. D'altra banda, no és una reivindicació només de Puigcerdà.

Albert Piñeira va néixer a Puigcerdà fa 30 anys. Es dedica professionalment a la política. Format a la JNC, ha seguit militant a CDC. És llicenciat en ciències polítiques i de l'administració i en ciències del treball. Des del 2004, és president local de CDC. Arriba a l'alcaldia després d'encapçalar per primer cop la llista.