divendres, 17 de juliol del 2009

El nou finançament en un minut

R El Govern de la Generalitat repeteix que l’acord de finançament a què han arribat compleix l’Estatut però l’anàlisi detallada demostra que no és veritat. No es compleix l’Estatut i no es compleix el canvi de model al qual aspiràvem.

R L’acord afirma que “se respetaran los resultados del modelo de 2001 para que ninguna comunidad autónoma pierda con el cambio de modelo a través de la garantía de statu quo. És a dir, diuen que fan un nou model, però alhora garanteixen que ningú perdrà el seu status actual. És evident, doncs, que tot alhora no pot ser i per tant, no hi ha canvi de model, malgrat que aquest era l’objectiu pel qual es va fer l’Estatut: un model més just que limités la solidaritat i que servís per reduir el dèficit fiscal.

R No es compleix la bilateralitat. L’acord de finançament és taxatiu: afirma que “no será precisa la reunión de la comisiones mixtas para dar efecto a lo previsto en relación a las necesidades globales de financiación”.

R No es té en compte l’esforç fiscal. L’article 206.3 estableix que s’ha de garantir un finançament similar per totes les comunitats autònomes per prestar els serveis d’educació, sanitat, i serveis socials sempre i quan portin a terme un esforç fiscal similar. Això s’ha obviat.

R La realitat és que Catalunya tindrà menys euros per habitant en sanitat, educació i serveis socials que moltes altres comunitats autònomes com ara Andalusia. Pagarem per renda i cobrarem per població (és a dir, sense tenir en compte l’esforç fiscal, quan això és el que s’havia de canviar), i a més, ajustada a la baixa, perquè els criteris que fixa l’Estatut per rectificar la població no s’han tingut en compte (immigració, costos diferencials, densitat de població, dimensió dels nuclis urbans i població en situació d’exclusió social).

R No es compleix l’ordinalitat. Estar per sobre de la mitjana no és el mateix que complir l’ordinalitat (no perdre llocs en el rànquing de renda per càpita després de contribuir a la solidaritat). Per complir-se, ens hauríem de situar 17 punts per sobre de la mitjana, després d’aportar a la solidaritat, i no 5, com diu el tripartit que ens situarem. És a dir, 3 vegades menys.

R Desapareix el Consorci Tributari. El mes de gener, el Govern, en el seu document de resposta al document Solbes, deia que faltaven garanties per l’establiment del Consorci. Ara, ha desaparegut.

R La resolució que va aprovar el Parlament (amb els vots de CiU i el tripartit) el 2 d’octubre de l’any passat fixava que el nou model de finançament havia de servir per reduir el dèficit fiscal. Tenint en compte els 16.735 M€ de dèficit i les xifres que diu el tripartit que aconseguirem està clar que no es podrà reduir.

R CiU li ha fet quatre preguntes avui al conseller Castells durant el ple del Parlament, les quals han quedat sense resposta:

- Què ha canviat del model que el desembre va proposar Solbes? Salgado va afirmar diumenge que pràcticament res. El mes de gener, el tripartit va presentar un document que va qualificar com una esmena a la totalitat a aquell model. Deia que no es complia la bilateralitat, la ponderació de població, l’ordinalitat, el Consorci Tributari...Per què l’ha acceptat ara?

- Quants recursos per habitant tindrem per sanitat, educació i serveis socials? I la resta de comunitats autònomes?

- Quines comunitats quedaran per sota la mitjana? Està clar que totes les comunitats no podran estar per sobre de la mitjana com va prometre Zapatero.

- D’on surten els 4.028 M€ (fins avui 3.855M€)?

R El fet és que el tripartit no ha explicat encara d’on surten les xifres que han anunciat. Unes xifres, per cert, molt precises. El que si sabem és que si sumem totes les quantitats que diuen que rebran totes les comunitats autònomes suma 13.918 M€, mentre que el Govern espanyol diu que només aportarà 11.000 M€.

divendres, 3 de juliol del 2009

CiU denuncia que Renfe envia tota la “ferralla” de rodalies a la mitja distància de Catalunya, que s’està convertint en “un punt de reciclatge”

Rull afirma que avui els serveis de regionals catalans estan proveïts per les unitats més antigues de la flota de Renfe i que les noves unitats que operen a Madrid no arriben a Catalunya

El Portaveu d’Infraestructures de CiU al Parlament de Catalunya, Josep Rull, denuncia que “Renfe envia tota la ferralla de rodalies a la mitja distància, que s’està convertint en un punt de reciclatge”. En aquest sentit, Rull afirma que “avui els serveis regionals catalans estan proveïts per les unitats més antigues de la flota de Renfe i que les noves unitats, més modernes, que ja operen a Madrid no arriben a Catalunya, tot i el compromís que l’Estat va adquirir fa dos anys”.

Per tant, lamenta que “Renfe està agreujant la situació precària del servei de mitja distància amb l’aportació dels trens més obsolets procedents de rodalies”.

Això contrasta amb què “és amb els regionals de Catalunya on es recapta la meitat dels ingressos que es generen al conjunt de l’Estat”.

El diputat de CiU detalla que ara rodalies quan substitueix un tren S-440 (de l’any 1975) per un CIVIA, la S-440 substituïda passa a regionals i que els serveis de mitja distància de Catalunya estan proveïts per les unitats més antigues de tota la flota de Renfe: S-440 (van entrar en servei l’any 1975), S-470 (van entrar en servei l’any 1975) i S-448 (van entrar en servei l’any 1987).

Trens que no haurien de circular per qüestions de seguretat

A més, Rull alerta que “s’estan donant situacions perilloses per als usuaris”, ja que a Catalunya avui dia “hi circula un Catalunya Express S-448, sense portes automàtiques”. Es tracta d’un tren que pot anar a 160 km/h i en el qual “qualsevol usuari podria obrir les portes enmig del trajecte”.

També detalla que en aquest context de material obsolet i precari, atesa la manca de material, “està circulant la unitat S-448 002, que va patir l’accident de Torredembarra ara fa dos anys, amb un vagó menys (el més malmès) que no s’ha pogut reintegrar”. També constata “els problemes que hi ha amb l’aire condicionat” i que “les avaries en els sistemes d’aires en ple estiu ja formen part d’una rutina inadmissible.”