ARTUR MAS FA UNA VISITA A LA CERDANYA

El secretari general de Convergència Democràtica de la Cerdanya, Artur Mas, va visitar ahir dijous 3 de setembre la comarca de la Cerdanya.

Primer va ser entrevistat a Ràdio Pirineus, on va repassar els principals temes d’actualitat de la comarca i de Catalunya.

Posteriorment es va reunir amb els membres de l’executiva comarcal de CDC de la Cerdanya i amb l’assemblea de militants de Puigcerdà.

A continuació, a l’Hotel del Prado de Puigcerdà, va tenir lloc un sopar en el qual hi van assistir el president comarcal del partit, Jordi Gassió, el president de la Federació de CDC de l’Alt Pirineu, Albert Alins, l’alcalde de La Seu d’Urgell, Albert Batalla, els alcaldes cerdans de Ger, Prullans, Bolvir, Prats i Sansor, Meranges, Urús i Riu de Cerdanya, regidors dels diferents municipis de la comarca i nombrosos militants i simpatitzants de la federació nacionalista a la Cerdanya.

El líder convergent va repassar els principals reptes que té per endavant el país, destacant-ne dos: com a primera prioritat, la superació de la crisi econòmica i la reactivació econòmica, i en segon lloc, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, que afecta directament l’autogovern i la capacitat de prendre decisions des de Catalunya.

Mas va defensar que el país necessita un canvi, i perquè aquest canvi sigui possible cal que Convergència i Unió sàpiga fer arribar a la gent el seu programa de govern, i fer-ho amb esperit positiu i constructiu més que no pas de crítica, perquè la principal tasca de l’oposició consisteix en ser una veritable alternativa de govern, en aquest cas al govern tripartit. En va posar diversos exemples, com per exemple la supressió de l’Impost de Successions i Donacions, com ja han fet moltes comunitats autònomes, o que la solució a la crisi no passa per apujar impostos, sinó per aplicar altres mesures, com per exemple reduir les cotitzacions per IRPF a les rendes més baixes.

Segons el secretari general de CDC, aquest canvi només serà possible si aconseguim combatre l’abstenció i fer que la gent vagi a votar.

Així mateix, en el transcurs de la jornada, es van repassar les principals qüestions que afecten a la comarca, com per exemple la situació econòmica de la Cerdanya.

També es va parlar de la nova divisió territorial de Catalunya. Mas va dir que a Catalunya ja hi ha prou administracions públiques, i que qualsevol nova administració que es creï ha de passar, necessàriament, per la supressió d’una de les existents. Així, va posar com a exemple el cas de les vegueries, que s’hauran d’impulsar en substitució de les diputacions provincials i no com una administració més que se suma a les actuals.

En aquest sentit, es va parlar àmpliament del desgavell administratiu que pateix, des de fa anys, la Cerdanya – fruit de la divisió en dues províncies i de dependència de diversos llocs en funció de la matèria de què es tracti – i dels problemes que això origina. Mas va apostar clarament per la necessitat de tractar la comarca com una unitat, i per defensar al Parlament de Catalunya la superació definitiva de les traves administratives que pateixen els cerdans com a conseqüència d’aquesta divisió irracional.

Mas va recordar també que, quan CiU va tenir responsabilitats de govern, ja es van fer passos importants en aquest sentit, com per exemple la creació de l’Oficina d’Atenció Ciutadana que es troba ubicada al Consell Comarcal, que actua com una mena de “finestreta única” i que permet que els ciutadans puguin fer gran part dels tràmits administratius sense haver de sortir de la comarca.

Finalment, i sobre la divisió territorial, els membres del partit a la comarca van defensar que, en aquesta nova divisió territorial, la Cerdanya ha de poder decidir a quina vegueria s’incorpora, així com poder explicar al Parlament català la proposta de Llei específica per a la Cerdanya.

La situació del país és complicada i la crisi no es pot negar, encara que els socialistes la neguessin durant molt de temps. Però d’anar remenant que no anem bé no en traurem res. Ara cal dibuixar un futur millor per Catalunya: molta gent ho espera. A l’oposició li toca, sobretot, ser alternativa de govern. A CiU li toca fer entendre que cal un canvi en positiu, perquè aquest país vol anar millor.

Ara és l’hora de Catalunya i volem ser portadors d’aquest canvi. Catalunya té moltes possibilitats d’anar endavant, però cal que es confiïen el país, i això requereix un canvi d’aires. Per això cal que ens guanyem la confiança dels catalans al carrer, si cal un a un.

Amb la sentència del TC ens juguem l’autogovern de Catalunya. Si disminueix l’autogovern de Catalunya que va aprovar la gent caldrà una resposta serena però contundent. El que no podem fer és resignar-nos i llençar la tovallola. Davant de situacions adverses, els catalans ens hem posat a treballar el dia següent per aixecar el país. Ara seguim tenint problemes amb l’Estat espanyol, i ens cal apel·lar al nostre esperit de superació.

Els socialistes diuen coses diferents en funció de qui parla. Si Rubalcaba diu que el que va aprovar el poble català no ho pot tocar un tribunal, per què l’advocat de l’Estat va presentar uns raonaments, suposadament en defensa de l’Estatut, que en realitat el disminueixen? Que el govern central digui que no hi pot fer res perquè el el Tribunal Constitucional és independent ens ho podríem arribar a creure, però l’advocat de l’Estat no pot disminuir el propi Estatut. El Partit Socialista sembla un campin qui pugui, com ara han fet amb els impostos. En Zapatero, en José Blanco, la ministra Salgado, cadascun han dit coses diferents. Donen una sensació de desgavell i de ser can seixanta.

Els governs de Catalunya i Espanya no fan el que han de fer per sortir de la crisi. Països veïns com França i Alemanya se’n surten. La missió de CiU és insistir que això té solució. El problema és que no estem ben manats, però això es pot canviar.

Cal ajudar la gent que s’ho passa malament, però no podem ser un país cada cop amb més aturats i més subsidis. És un perill perquè ens cal un país dinàmic, amb gent que pugui trobar feina. No pot ser que les hipoteques siguin a trenta anys i els contractes de tres mesos. A vegades resoldre els problemes vol dir solucions difícils que poden ser impopulars.